Cinc de Març de 2019

Camina amb rabia i plou, dins i fora

Imbècil i dòcil tremola, no vol sentir-se ferme

Fermada

Corrupta, lladre de vides insolubles amb altres que no siguin tu.

Que si les paraules feien mal aquelles havien arribat per assassinarla.

Volia arribar a casa, trobarla buida i que el vespre fos tan llarg

Com aquells deu segles que l'estimaria.

M'he amagat a casa teva,

ara ja fa un any i mig

Nua i tendre els primers mesos,

Inestabilitat al final del camí.

Preguntes pel que ens queda de vida,

Per l'estiu en que ja no serem aquí.

Però el futur ja no m'asusta

M'he enfortit amb la seva absència. 

Confinament Vint-i-dos de Març de 2020

Por la patria de los humildes

No he sido nunca muy partidaria del servicio militar, es más, en su momento hubiera optado por la insumisión. Sin embargo, estos días de ciencia-ficción que estamos viviendo me han permitido ver que necesitamos contar con una serie de personas a las que les toca pringar. Nuestras Fuerzas Armadas Españolas se encuentran ahora realizando trabajos de desinfección y de control, entre otros, poniendo en riesgo su salud. Y lo hacen "por la patria", una afirmación que había odiado hasta ahora. No obstante, yo también me quedo en casa y cumplo al pie de la letra las normas del confinamiento. Y creedme que no lo hago por mi. ¿Tal vez lo esté haciendo "por la patria"? ¿por la ciudadanía? Pero entonces ¿qué es la patria? Sin duda creo que es un bonito momento para sentirnos unidos, cerca y dejando de lado las diferencias.

Me alegra decir que de esta nos van a salvar los 'humildes': los patriotas mencionados antes, la cajera a la que mirabas con inferioridad, la latinoamericana que limpia los baños de Son Llátzer, y aquel auxiliar de enfermería que estudió una Formación Profesional, que tan frecuentemente despreciamos quienes hemos elegido el camino universitario. Cuando todo esto acabe, a muchos se nos van a bajar los humos. Por la patria de los humildes.

Confinament Vint-i-tres de Març de 2020

Intent d'Oda a la primavera

Ahir en va caure una branca,

però demà amb el sortir del sol,

en sortirán més fulles de les tiges restants.

Parlo de ma figuera

arbre i fruit d'aquí davant

que en aquest malsón on manquen les llibertats

és ella qui m'observa.

Avui ha arribat la primavera,

però noltros seguim confinats

arrelats a terres fermes

a les que no esteim acostumats.

Ella sí, ella seguieix la seva rutina

es lleva, s'estira i torna a començar.

Nou de febrer de 2020

Ja m'ho deia una dona molt savia en això de la vida, "cal deixar-nos una mica de marge, no podem viure jutjant-nos constantment, es realment egoísta per part nostra, no som el centre del món". Avui he vist que soc un llibre on hi han escrit totes i cada una de les persones que m'han ensenyat a ser com sóc. Sóc un arreplegat d'aprenentatges, habitualment no autodidactes, sinò més bé d'experiències donades amb cullereta, així com es fa a un infant. Avui he patit mal de panxa, d'aquests que no es diagnostiquen sino que són sinònim d'enyorança, i que, com diu el grup de Manel, "no saps que es però no pots resipirar". A vegades cal partir i trobar a faltar per adonar-nos del que teniem i no valoravem. La zona de confort es coneix quan t'hi treuen d'ella. Però tanta sort que m'hi han tret. Si vam superar un divorci, com cony no hem de superar un diumenge de comiat? Potser he de deixar de cercar l'aprovació dels altres, no crear-me expectatives, ser conscient d'allò que tenc, no distorisionar de manera subjectiva la realitat, i un llarg etcétera que no ve al cas, doncs tampoc he vengut a lamentarme de les molt poques desgracies que ocorren a ma vida. Sona Verdi i em telefona, generant una espècie d'aura de pau que em permet caminar sobre núvols, quan el sól es aspre i desagradable. Només em queden paraules d'agraiment. Merci.